BRAHMS: Cançó de bressol

CORAL DE BACH: Cantata 147

TEMA: Jesús, alegria dels homes - Cantata 147 (Johann Sebastian Bach)

JUSTIFICACIÓ: Bach (1685-1750) va ser un dels millors músics de tots els temps. Era alemany i se sentia molt religiós: tocava l'orgue d'església i molta part de les seves composicions les va dedicar a Déu.

DINÀMICA 1: A Bach li agradava molt passejar per la natura -tots els alumnes caminen a pas de negres- i, de tant en tant, es parava a donar gràcies a Déu per tot el que li havia donat -tothom para quiet amb les mans pregant- (fragment cantat).

IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors



DINÀMICA 2: Dividim el grup en dos: els músics i el cor.

- Amb la música, els músics caminen lliurement per l'aula mentre el cor està quiet.
- Quan s'afegeix la veu, els membres del cor caminen seguint algun/s dels músics, fins que para. És intermitent.

IDEA: Albert Massip

PAGESOS I URBANITES: Dansa hongaresa n.5 de Brahms

TEMA: Dansa hongaresa n.5 de Johannes Brahms.

FORMA: AABBCAB i petita Coda.

DRAMATITZACIÓ: PAGESOS I URBANITES


ABANS DE COMENÇAR: Dividim la meitat dels alumnes en pagesos (gent de poble) i urbanites (turistes de cap de setmana que vénen de ciutat). Els pagesos estan en escena, treballant el camp mentre que els urbanites se'ls miren des de davant i de lluny.
INICI (2 vegades): Els pagesos estan treballant al camp, cavant amb les aixades i els seus tràmecs -imaginaris- agafats amb les 2 mans: - 4 cops a terra i 4 cops eixugant-se la suor del front (a blanques). - 2 cops a terra, 1 aixecada del cap sentint alguna cosa, 1 posada la mà darrera l'orella per escoltar (a blanques). - 7 gratades i 1 escopida a terra (a negres). NUS (2 vegades): Arriben els urbanites amb càmeres a les mans i amb cara d'il·lusionats i passant per dintre el camp sense contemplacions: - 3 passos (a negres), 2 fotos (a blanques), 3 passos (a negres) i 2 fotos (a blanques). - 6 passos lents i 2 fotos (a negres). Els pagesos s'empipen: - 1 cop a terra amb el peu, 1 assenyalada a terra ("D'aquí...), 1 assenyalada ben lluny (...heu de marxar") i 2 cops de cap. DESENLLAÇ: Els urbanites insisteixen encara més, volent-se tirar fotos amb ells: - Moment de moviments lliures amb la intenció de fer fotos i fer-se selfies amb els pagesos. Els pagesos s'hi enfronten i els urbanites s'espanten (2 vegades i cada vegada més exagerat): - Pagesos: 4 passos lents cap a ells. - Urbanites: 4 passos endarrera i ràpids. - Pagesos 4 passos lents cap a ells. - Urbanites: 4 passos endarrera, ràpids i ajuntant-se entre ells espantats. Queden apartats. Els pagesos continuen treballant a l'hort: - 4 cops a terra i 4 cops eixugant-se la suor del front (a blanques). - 2 cops a terra, 1 aixecada del cap sentit alguna cosa, 1 posada la mà darrera l'orella per escoltar (a blanques). - 7 gratades i 1 escopida a terra (a negres). Tornen arribar els urbanites, molt més pesats i amb ganes de tirar més fotos (2 vegades): - 3 passos (a negres), 2 fotos (a blanques), 3 passos (a negres) i 2 fotos (a blanques). - 6 passos lents i 2 fotos (a negres). Els pagesos s'empipen per última vegada: - 1 cop a terra amb el peu, 1 assenyalada a terra ("D'aquí...), 1 assenyalada ben lluny (...heu de marxar") i 2 cops de cap. FINAL(CODA): Els pagesos piquen 3 cops de mans i aixequen els braços enlaire. Els urbanites marxen amb la cua entre cames.

IDEA: Albert Massip

EXEMPLE:

PEER GYNT: Moviment o instruments

Es tracta d'un joc on només cal relacionar qualsevol moviment o instrument segons cada símbol. Es pot dividir la classe en 5 grups que hauran de fer o tocar la seva part quan s'indica.

 - Compositor: Edvard Hagerup Grieg
- Música i animació: Jan Vink



- 9 boomwhackers: A, C, D, D#, E, G, G#, B i C agut.
- Compositor: Edvard Hagerup Grieg
- Música i animació: Jan Vink

POLLASTRES: Ballant el Can-Can

STAR WARS: Orquestra filarmònica de Berlín

L'Orquestra Filharmònica de Berlín (Berliner Philharmoniker Orchester -BPO-) és una de les orquestres simfòniques més importants del món.

Una orquestra simfònica o filarmònica és una agrupació o conjunt musical gran formada per diverses famílies d'instruments musicals: corda, vent (fusta i metall) i percussió. Normalment, compta amb més de 80 músics i un director.

PEER GYNT: La cova del rei... de l'abús

DURADA: 3'36'' Per improvisar, caldrà treure el volum del reproductor de vídeo

SKELETON FROLIC: La festa dels esquelets

CARMEN: Els treballadors

TEMA: Preludi de "Carmen", de Georges Bizet.

DRAMATITZACIÓ: Els treballadors.

Es comença ocupant tot l’espai amb marxa sense moure’s de lloc.
•    Marxa caminant
•    Sense caminar, fan feina amb 4 moviments (l’últim cop només amb dos)
•    Marxa saludant als companys
•    Tots quiets. Un va tocant caps i es busca la parella per ballar
•    Es fa una rotllana: braç interior a la cintura i exterior saludant
•    Marxa caminant; expectativa;
      VISCA!! (fent un salt)

IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors

BRAHMS: Dansa hongaresa n.5

 

Les qualitats del so: Durada (curt-llarg) 

Idea: http://grups.blanquerna.url.edu

BEETHOVEN: 5a Simfonia

HAYDN: La creació

TEMA: Fragment de "la Creació" (?) de Joseph Haydn.

DRAMATITZACIÓ: En un poble, hi havia una cova on hi vivia un monstre adormit. La gent del poble l’anava a veure, sempre de puntetes i sense fer soroll per no despertar-lo. Se’n tornaven cap a casa sempre avisant als veïns que, sobretot, ningú el despertés. Però un dia el monstre es va despertar i tota la gent del poble horroritzada va quedar agenollada a terra, amb la boca oberta i les mans al cap aixecant-les amunt. El monstre va quedar tan sorprès de veure tot allò que se’n va tornar a la cova i es va tornar a adormir.

Cadascú buscarà un espai que serà casa seva. Hi haurà un espai al mig de l’aula que representarà la cova. Quan comenci la música, cadascú al seu ritme i de puntetes, anirà acostant-se a la cova, mirarà el monstre i tornarà cap a casa; ho poden fer amb una mà al front i l’altra fent el gest de silenci.

IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors

CARL ORFF: Amor Volat Unique

TEMA: Fragment de "Amor Volat Undique", del "Carmina Burana" de Carl Orff.

DRAMATITZACIÓ: Música pels braços: les serps que tenien por dels nens.
Primers notes curtes: relaxem els braços i les cames.
Dues notes llargues: a la primera inspirem posant-nos de puntetes i a la segona expirem baixant altra vegada i posant-nos amb peus junts.

Els nostres braços són dues serps.

Les serps s’enfilen d’una en una i cap amunt quan senten la seva melodia i es fan les mortes quan senten cantar. Quan la melodia és més plena han de pujar les dues serps alhora, però sense fer moviments paral·lels ni moviments contraris.

Braç dret – braç esquerra – nens – braç dret – nens – braç esquerra – nens – dos braços.


IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors

RICHARD STRAUSS: Així parlà Zarathustra

TEMA: Fragment de l'Obertura del poema simfònic Així Parlà Zarathustra, de Richard Strauss.


JUSTIFICACIÓ: Vet aquí una vegada, a Pèrsia, hi vivia en Zaratrustra. Al poble de Zaratrustra hi havia un llac. 

Zaratrustra tenia moltes idees i li agradava pensar molt, però com que tenia moltes visites d’amics, no ho podia fer: tothom el molestava.

Així, quan va tenir 30 anys, va decidir de marxar cap a les muntanyes per poder estar tranquil. Havia de buscar un lloc per l’aixopluc i, en un racó, hi va trobar una cova molt gran.

Es va instal·lar al fons de la cova, plena de foscor, i allà va començar a pensar durant 10 anys. Però, com podia viure? Doncs tenia 2 amics: L’àliga, l’animal més poderós, li portava l’aigua. La serp, l’animal més intel·ligent, li portava el menjar.

Després de 10 anys a la cova, va voler sortir per explicar tot el que havia pensat als seus amics i familiars. Però no va poder perquè s’havia transformat molt: tenia els cabells tan llargs que li arribaven a terra, les ungles les tenia molt llargues, la seva barba era llarguíssima, la pell era tan blanca com els núvols del cel perquè no li havia tocat gens el sol, els ulls els tenia grossos com un mussol de tant estar a la foscor...

 La primera vegada que va voler sortir dos raigs de sol li entraren a un ull i a l’altre ull i va tornar, espantat novament al fons de la cova. La segona vegada va passar el mateix. Per fi, va poder sortir i va quedar meravellat contemplant-ho tot: el seu poble, el riu, el llac... va estar molta estona observant aquell paisatge.
Quan ja es va sentir bé, va anar a explicar a tothom la seva aventura i tot allò que havia estat pensant.

DRAMATITZACIÓ: Zarathustra. Un cèrcol serà el llac. Unes cadires seran les muntanyes.

DUES VEGADES
Notes greus i fluixes: posició, ajupits pensant.

3 notes: 3 passos que feia en Zaratrustra quan volia sortir de la cova
2 cops forts: la llum als ulls, es tapa primer un ull i després l’altre.

Timbal: passos ràpids, corre al final de la cova.


FINAL
A la tercera vegada, amb música bonica: aconsegueix sortir de la cova, pujar sobre la cadira i amb els braços oberts i aixecats girant la cintura molt content ho mira, observa tot.

MÉS PERSONATGES
- L’àliga: braços oberts per volar.

- La serp: mans juntes.
Tos dos el consolen quan torna al fons de la cova. Quan puja a la cadira l’acompanyen i cadascun es posa a un costat saludant.

Amics de Zaratrustra, gent del poble estan al voltant del llac, després de genolls a terra.



IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors

HONNEGER: Simfonia litúrgica

TEMA: Fragment de La Simfonia Litúrgica, d'Arthur Honneger.
DRAMATITZACIÓ: Música per la cintura. Amb la música tallada, es mou la cintura bruscament seguint la pulsació. Amb la música suau, es mou lentament. En grups de 3, la dama presumida és la del mig i fa això mentre els altres es dediquen a fer-li pujar i baixar les mans.
IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors

HEITOR VILLA-LOBOS: Bachianas Brasileiras

TEMA: Fragment de la Bachiana brasileira n.5 d'Heitor Villa-lobos.
IDEA: Albert Massip.

BACH: Suite n.3

TEMA: Fragment de la suite n.3 de Johann Sebastian Bach.
IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors.

ATRAPA-SONS: L'oboè i el corn anglès

ATRAPA-SONS: El trombó

ATRAPA-SONS: El fagot