Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cor. Mostrar tots els missatges

23/8/17

GUERRA D'ÀNGELS I DIMONIS: Confutatis


TEMA: Confutatis del Rèquiem de Wolfgang Amadeus Mozart.

FORMA: ABA'B'C i petita coda.

DRAMATITZACIÓ: Guerra d'àngels i dimonis.

Es col·loquen una filera de parelles enfrontades, mirant-se fixament. Els d'una banda són els dimonis (dolents que volen escampar el mal) i els altres són els àngels (bons que volen escampar la pau). Els dimonis mouran estaran clavats a terra i mouran molt els braços fent carotes extranyes, mentre que els àngels estaran gairebé com estàtues.

- Inici - 0:15: Els dimonis es posen xulos davant dels àngels, explicant -amb cares i gestos- que escamparan el mal perquè ningú s'entengui i tothom es baralli. Els àngels miren a terra, sense mirar-los a la cara.

- 0:16 - 0:31 : Els àngels aixequen el cap mentre els dimonis van alentint els gestos i quedant quiets. Els àngels, mentre els van mirant als ulls, parlen -amb cares serenes i sense massa gestos- (00:20) sobre la bondat: per més que els dimonis vulguin fer mal, ells faran que l'amor i l'ajuda cap als altres, guanyi.

- 0:32 - 0:48: Els dimonis s'esveren perquè no els agrada sentir allò i continuen expressant-se a favor de fer males coses.

- 0:49 - 1:19: Els àngels aixequen el braç dret enlaire lentament mentre els dimonis se'l miren mig espantats i van parant de moure's. Els àngels el van baixant molt lentament en direcció l'espatlla esquerra dels dimonis.

- 1:20 - Final: El poder del bé cau sobre el mal. La mà dels àngels sobre l'espatlla dels dimonis provoca que els dimonis es vagin ajupin lentament fins quedar a terra vençuts, amb posicions estranyes. Els àngels es col·loquen drets a davant seu, plegant els braços lentament i orgullosos d'haver derrotat el mal.

IDEA: Albert Massip


EXEMPLES:



17/8/17

CORAL DE BACH: Cantata 147


TEMA: Jesús, alegria dels homes - Cantata 147 (Johann Sebastian Bach)

JUSTIFICACIÓ: Bach (1685-1750) va ser un dels millors músics de tots els temps. Era alemany i se sentia molt religiós: tocava l'orgue d'església i molta part de les seves composicions les va dedicar a Déu.

DINÀMICA 1: A Bach li agradava molt passejar per la natura -tots els alumnes caminen a pas de negres- i, de tant en tant, es parava a donar gràcies a Déu per tot el que li havia donat -tothom para quiet amb les mans pregant- (fragment cantat).

IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors



DINÀMICA 2: Dividim el grup en dos: els músics i el cor.

- Amb la música, els músics caminen lliurement per l'aula mentre el cor està quiet.
- Quan s'afegeix la veu, els membres del cor caminen seguint algun/s dels músics, fins que para. És intermitent.

IDEA: Albert Massip


25/8/10

HAYDN: La creació



TEMA: Fragment de "la Creació" (?) de Joseph Haydn.

DRAMATITZACIÓ: En un poble, hi havia una cova on hi vivia un monstre adormit. La gent del poble l’anava a veure, sempre de puntetes i sense fer soroll per no despertar-lo. Se’n tornaven cap a casa sempre avisant als veïns que, sobretot, ningú el despertés. Però un dia el monstre es va despertar i tota la gent del poble horroritzada va quedar agenollada a terra, amb la boca oberta i les mans al cap aixecant-les amunt. El monstre va quedar tan sorprès de veure tot allò que se’n va tornar a la cova i es va tornar a adormir.

Cadascú buscarà un espai que serà casa seva. Hi haurà un espai al mig de l’aula que representarà la cova. Quan comenci la música, cadascú al seu ritme i de puntetes, anirà acostant-se a la cova, mirarà el monstre i tornarà cap a casa; ho poden fer amb una mà al front i l’altra fent el gest de silenci.

IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors

CARL ORFF: Amor Volat Unique



TEMA: Fragment de "Amor Volat Undique", del "Carmina Burana" de Carl Orff.

DRAMATITZACIÓ: Música pels braços: les serps que tenien por dels nens.
Primers notes curtes: relaxem els braços i les cames.
Dues notes llargues: a la primera inspirem posant-nos de puntetes i a la segona expirem baixant altra vegada i posant-nos amb peus junts.

Els nostres braços són dues serps.

Les serps s’enfilen d’una en una i cap amunt quan senten la seva melodia i es fan les mortes quan senten cantar. Quan la melodia és més plena han de pujar les dues serps alhora, però sense fer moviments paral·lels ni moviments contraris.

Braç dret – braç esquerra – nens – braç dret – nens – braç esquerra – nens – dos braços.


IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors