HAYDN: Simfonia de la sorpresa

 

TEMA: Simfonia de la sorpresa, de Joseph Haydn.

JUSTIFICACIÓ: Es diu que Haydn era molt bromista. Treballava per uns senyors molt rics que, quan tenien visites a casa o feien alguna festa, Haydn havia de tocar per a ells. Però quan començava a tocar, tothom es relaxava tant que es quedaven mig adormits i quan acaba de tocar ningú l'aplaudia... així que un dia va decidir fer-li una broma en aquell públic tan avorrit i va crear una cançó amb una sorpresa.

DRAMATITZACIÓ: Els músics i el públic avorrit.

Es crearà una sala de concerts on hi haurà dos grups: un quartet de músics (dos violins, una viola i un violoncel) i la resta serà el públic, ben assegut i atent.

Inici - 00:15: Els músics tocant amb serietat i el públic fent veure que estan molt interessats i concentrats.

00:16 - 00:29: els músics continuen tocant amb serietat i concentrats però el públic comença a relaxar-se, a seure malament i s'adorm. Els músics se n'adonen i...

00:30: Sobresalt. Els músics toquen amb ràbia i el públic fa un salt de la cadira de l'espant.

00:31 - 00:45. Els músics toquen amb cara de murris i el públic es miren sense saber massa què ha passat.

00:46 - Final. Acaba la peça i uns i altres tornen a agafar l'actitud de l'inici.

IDEA: Albert Massip a partir de l'original de Josep Manel Vega

HAYDN: La creació

TEMA: Fragment de "la Creació" (?) de Joseph Haydn.

DRAMATITZACIÓ: En un poble, hi havia una cova on hi vivia un monstre adormit. La gent del poble l’anava a veure, sempre de puntetes i sense fer soroll per no despertar-lo. Se’n tornaven cap a casa sempre avisant als veïns que, sobretot, ningú el despertés. Però un dia el monstre es va despertar i tota la gent del poble horroritzada va quedar agenollada a terra, amb la boca oberta i les mans al cap aixecant-les amunt. El monstre va quedar tan sorprès de veure tot allò que se’n va tornar a la cova i es va tornar a adormir.

Cadascú buscarà un espai que serà casa seva. Hi haurà un espai al mig de l’aula que representarà la cova. Quan comenci la música, cadascú al seu ritme i de puntetes, anirà acostant-se a la cova, mirarà el monstre i tornarà cap a casa; ho poden fer amb una mà al front i l’altra fent el gest de silenci.

IDEA: Josep Manel Vega i col·laboradors